Roser Rimbau ha estat guanyadora del Premi Vaixell de Vapor 2022 amb la seva novel·la ‘Els lletrafòbics i el senyor No-Nom’
Per Aina Costa
El dijous passat, 17 de novembre, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar l’escriptora de llibres per a infants Roser Rimbau, guanyadora del premi El Vaixell de Vapor amb la seva última publicació, titulada ‘Els lletrafòbics i el senyor No-Nom’.
Rimbau va néixer a Girona l’any 1968. Va treballar com a periodista, correctora i percussionista abans de dedicar-se al món de la literatura infantil. Fins ara ha publicat nou llibres, dels quals tres han estat premiats: ‘En Naïm s’ha descolorit’ (Premi Comte Kurt 2006), ‘El món esborrat’ (Premi Modest Prats 2018 de conte infantil il·lustrat) i ‘Els lletrafòbics i el senyor No-Nom’ (Premi Vaixell de Vapor 2022).
Aquesta última obra està basada en fets reals i en l’experiència personal de l’autora. Explica la història d’en Pere, un nen que odia llegir i també odia les lletres. La seva madrastra, Guillermina, és escriptora i l’anima a llegir, però ell no vol saber-ne res. La trama comença durant un àpat amb amics de la Guillermina i ella explica que està escrivint una novel·la, malgrat que mai l’ha acabat. El problema arriba quan els adults es queden embovats amb les pantalles dels seus mòbils i, per tal de poder-los alliberar, en Pere i una amiga seva hauran de llegir i acabar la novel·la de la Guillermina.
Què et va portar al món de la literatura i escriptura?
La meva mare era bibliotecària i a casa els llibres eren part de la rutina i de l’ambient. Quan era petita, a casa meva els dissabtes al matí era normal agafar un llibre, en canvi, si els meus pares m’enganxaven mirant la televisió em podia caure una de gran. Era impensable mirar la televisió durant el matí!
També, un suport molt important que em va empènyer en el món literari va ser una professora de literatura que em va ajudar a ordenar les meves idees i em va donar les eines necessàries per plasmar-ho en l’escriptura.
Quins avantatges i inconvenients trobes en la teva professió?
Els avantatges són poder expressar el meu món interior, compartir les meves històries amb els lectors, poder fer entrevistes i compartir moments amb joves periodistes. Pel que fa a inconvenients, és molt difícil viure de l’escriptura i s’han de fer moltes coses per anar endavant. A més d’escriptora treballo en un despatx d’arquitectes, ajudo en la part administrativa d’una editorial i faig traduccions. Un altre inconvenient és que una editorial va publicar un text propi sense esmentar-m’ho, he estat mesos i mesos per aconseguir que em compensessin econòmicament.
Tens un horari a l’hora d’escriure o bé escrius segons la teva inspiració?
No es tracta d’inspiració, ja que en realitat és un mite, una idea boja que fa que es generi una història. Després és qüestió de suor, treballar dia rere dia, i asseure-s’hi per hores. Treballo a totes hores, no tinc un horari clar. Acostumo a treballar més a les tardes, és quan tinc temps per a mi i al matí és quan faig les obligacions.
Quins entrebancs vas trobar a l’hora d’escriure el llibre?
Com que era la meva primera novel·la em vaig complicar molt. Volia parlar de diferents temes com ara la manipulació en un nivell més intens, desgraciadament la història se m’estava escapant de les mans. Gràcies al meu company, un lector excel·lent, em va ajudar a adonar-me que m’estava complicant massa i estava perdent qualitat. Això va provocar que rebobinés fins a un cert punt i donar-li una altra forma.
Als escriptors ens va molt bé tenir diferents lectors de confiança que ens ajudin a millorar certs factors del relat. Per exemple, busca un lector especialitzat en el vocabulari, lèxic i estructura i un altre que li agradi llegir però sense ànim de millorar res gramaticalment.
