Va ser un ocell vist per últim cop el any 1882, també es va recolectar un exemplar el mateix any, despres d’aixo no es va veure mai més i es va quedar com un misteri saber si encara existeix, es va declarar extint perquè ningú més el va veure. Era un ocell amb plomes negres i taronges i ulls vermells i tenia unes ales arrodonides. Hi ha una organització americana anomenada Cornell Lab of Ornithology and American Bird Conservancy que té com a objectiu trobar espècies d’ocell que estan classificades com extingides, després d’un primer intent l’any 2019, i després d’un més d’investigació el 2022 es va trobar un exemplar en una càmera.
No va ser fàcil, la espècie és endèmica d’una illa de Papua Nova guinea, un país conegut per el seu paisatge muntanyós amb una de les jungles més denses del mon, és un país conegut també per les espècies i la seva biodiversitat, com un altre exemple de redescobriment el gos-cantant de Papua redescobert al 2011. L’ocell era endèmic de la jungla de Ferguson Island, Degut a la desforestació i degradació de la jungla no es va veure el animal, però, uns 20 locals de la illa que vivien en els punts més recòndits de l’illa es van reportar diverses troballes.
En concret un local va donar la localització d’una vall vertiginosa on es va trobar el ocell, ell abans ja havia escoltat els seus crits i l’havia vist múltiples vegades. Amb tota la informació històrica i dels locals es van començar a posar 20 càmeres amb activació de moviment i es va anant canviant la localització cada pocs dies.
Poc abans que l’equip s’hagués d’anar, es va aconseguir una foto de l’ocell. S’estima que la població de l’ocell es entre 50 a 250 exemplars, convertint-la en una espècie en perill crític. Una dada molt precupant es que el home propietari de les terres que els va deixar explorar la zona per trobar el ocell va explicar que havia vengut les terres a una companyia fustera. “La raó per la qual ens hauríem de preocupar a tots, és que aquest ocell ha significat alguna cosa i continua significant alguna cosa per a la gent local” Va dir el representant de la organització “Forma part de les llegendes i cultura de l’illa. Si perdem aquesta espècie, llavors es perdrà la seva importància cultural juntament amb el paper que té en aquest fantàstic ecosistema”. Aquesta va ser la reacció dels investigadors al trobar la espècie perduda.
